Natura · Flora
Flora dels Ports
105 plantes de la Terra Alta i dels Ports, amb foto pròpia, explicades per a qui passeja: com reconèixer-les, on i quan veure-les i quins usos han tingut.
Flora
Què floreix ara, al novembre
ArboçArbutus unedoL'arbust del bosc que fa flors i fruits a la vegada: campanetes blanques i boles vermelles i rugoses a la tardor.Floreix: octubre – desembre
ArítjolSmilax asperaL'enfiladissa punxosa del bosc, de fulles en forma de cor amb punxes a la vora, que a la tardor fa raïms de boles vermelles.Floreix: agost – novembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
Boixac de campCalendula arvensisLa calèndula petita i salvatge: flors taronja de dos dits que s'obren amb el sol als camps i marges, fins i tot a l'hivern.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
CanyaArundo donaxLa canya alta dels canyars de vora el riu: una gramínia gegant, de fins a cinc metres, amb plomalls a la tardor.Floreix: setembre – novembre
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
MarfullViburnum tinusL'arbust de fulla perenne dels barrancs ombrívols que floreix a l'hivern, amb ramells de flors blanques i rosades i fruits d'un blau metàl·lic.Floreix: gener – abril, novembre – desembre
Totes les plantes, per mes de floració i per hàbitat
Tria un mes per veure què floreix, o un hàbitat per saber què trobaràs en un camí de bosc, en un marge o vora el riu.
- Tots els hàbitats
- Marges de camins i camps 68
- Camps i conreus 47
- Boscos i pinedes 20
- Brolles i garrigues 30
- Roques i pedregars 22
- Rius, barrancs i llocs humits 15
- Erms i solars 46
- Pobles, parets i horts 36
- Conreades i naturalitzades 17
21 plantes que floreixen al maig · brolles i garrigues · Treu els filtres
AgullolesScandix australisUna umbel·lífera petita dels camps que fa fruits llargs com agulles, agrupats com una pinta, i que els pagesos menjaven tendra a la primavera.Floreix: març – juny
All de bruixaAllium roseumUn all petit i bonic: ramells oberts de flors rosa pàl·lid, en forma de campaneta, que apareixen a la primavera entre l'herba dels marges.Floreix: març – maig
AmargotUrospermum dalechampiiCapítols grocs molt pàl·lids, com de llimona, amb el centre més fosc, sobre una planta peluda i baixa de fulles retallades: una de les grogues de la primavera.Floreix: març – juny
ApagafocPlantago sempervirensUn plantatge que no ho sembla: una mata llenyosa i baixa, de fulles estretes com agulles, amb petites espigues rodones a la punta de tiges llargues.Floreix: abril – juliol
ArçotRhamnus lycioidesL'arbust espinós i enredat de les solanes rocoses, de fulles estretes i boletes negres a l'estiu. Les boles no es mengen.Floreix: març – maig
Botja d'escombresDorycnium pentaphyllumLa mata grisa i rodona de les brolles i els marges, coberta a la primavera de boletes de flors blanques minúscules.Floreix: abril – juliol
Dent de lleó de fulla estretaTaraxacum erythrospermumEl dent de lleó dels llocs secs i pedregosos: més petit que el de les gespes, amb les fulles molt retallades i les llavors vermelloses.Floreix: febrer – juny
EscurçoneraScorzonera hispanicaLa planta de l'arrel negra que es cultiva al nord d'Europa com a verdura d'hivern, salvatge als marges, amb capítols grocs grans de pètals en tira.Floreix: abril – juliol
Estepa blancaCistus albidusL'arbust de fulla grisa i vellutada que a la primavera omple les brolles de flors roses grans, arrugades com paper de seda.Floreix: març – juny
FarigolaThymus vulgarisLa mata baixa i grisa que perfuma les brolles de tota la comarca, amb fulles minúscules i flors rosa pàl·lid a la primavera.Floreix: març – juny
GinebreJuniperus communisL'arbust de fulles com agulles punxents, amb una ratlla blanca, i boles blaves que fan olor de gin.Floreix: març – maig
GravitPallenis spinosaUna margarida groga envoltada d'una estrella de fulles punxegudes i rígides, com si portés una corona d'espines.Floreix: abril – juliol
LlentisclePistacia lentiscusL'arbust verd fosc de les brolles, de fulles compostes i lluents que fan olor de resina, amb boletes vermelles que es tornen negres.Floreix: març – maig
Lligabosc mediterraniLonicera implexaLa lliana del bosc amb flors llargues en forma de trompeta, blanques i rosades, que perfumen els vespres de primavera.Floreix: abril – juny
MargallóChamaerops humilisL'única palmera autòctona d'Europa: una palmera baixa i punxosa de les solanes, protegida a Catalunya.Floreix: abril – maig
Pi blancPinus halepensisEl pi més corrent de la Terra Alta: escorça gris clara, agulles fines i pinyes que apunten enrere i aguanten anys a l'arbre.Floreix: març – maig
PimpinellaSanguisorba minorUna herbeta de fulles compostes, amb folíols rodons i dentats com de rosa petita, i caps rodons de flors verdoses amb estigmes vermells.Floreix: abril – agost
RogetaRubia peregrinaL'enfiladissa que s'enganxa a la roba i a la llengua: tiges quadrades i fulles en estrella, aspres com paper de vidre, amb boles negres a la tardor.Floreix: maig – juliol
RomerSalvia rosmarinusLa planta aromàtica reina de la Terra Alta: mata de fulles estretes com agulles, verdes per dalt i blanques per sota, amb flors blau lila gairebé tot l'any.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Sempreviva bordaHelichrysum stoechasLa mata grisa de les solanes amb caps de flors grogues com de palla, que no es marceixen i fan olor de curri.Floreix: abril – juliol
Trèvol pudentBituminaria bituminosaUn trèvol alt de flors blau violeta en caps rodons que fa olor de quitrà quan es frega. L'olor és la seva signatura.Floreix: abril – juliol
Les plantes marcades amb ☠ són tòxiques: no les toquis ni les tastis. A cada fitxa hi ha el detall.
Què vol dir «etnocomestibilitat»
Etnocomestibilitat vol dir que hi ha usos alimentaris documentats d'una planta: algú, en algun lloc i en algun moment, se la va menjar i ho va deixar escrit o explicat. No vol dir que sigui comestible, ni segura, ni recomanable. Hi ha plantes que la gent menjava en temps de gana i que avui sabem que porten substàncies que, repetides, fan mal.
Per això a cada fitxa separem tres coses: què s'ha fet servir tradicionalment, què en diu la toxicitat coneguda i el nostre consell, que gairebé sempre és el mateix: mira-la, fotografia-la i deixa-la on és. Dins del Parc Natural, a més, recol·lectar plantes està regulat.
Les fitxes les ha redactat l'equip de la guia a partir de fonts citades a cada una, i les revisa un guia botànic. Si hi veus un error, digues-nos-ho.
Vols veure-les al natural?
Passejades botàniques pels Ports, a poc a poc i per camins senyalitzats, amb un guia que coneix les plantes. Aptes per a famílies.
Demana informació →