Natura · Flora
Flora dels Ports
105 plantes de la Terra Alta i dels Ports, amb foto pròpia, explicades per a qui passeja: com reconèixer-les, on i quan veure-les i quins usos han tingut.
Flora
Què floreix ara, al novembre
ArboçArbutus unedoL'arbust del bosc que fa flors i fruits a la vegada: campanetes blanques i boles vermelles i rugoses a la tardor.Floreix: octubre – desembre
ArítjolSmilax asperaL'enfiladissa punxosa del bosc, de fulles en forma de cor amb punxes a la vora, que a la tardor fa raïms de boles vermelles.Floreix: agost – novembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
Boixac de campCalendula arvensisLa calèndula petita i salvatge: flors taronja de dos dits que s'obren amb el sol als camps i marges, fins i tot a l'hivern.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
CanyaArundo donaxLa canya alta dels canyars de vora el riu: una gramínia gegant, de fins a cinc metres, amb plomalls a la tardor.Floreix: setembre – novembre
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
MarfullViburnum tinusL'arbust de fulla perenne dels barrancs ombrívols que floreix a l'hivern, amb ramells de flors blanques i rosades i fruits d'un blau metàl·lic.Floreix: gener – abril, novembre – desembre
Totes les plantes, per mes de floració i per hàbitat
Tria un mes per veure què floreix, o un hàbitat per saber què trobaràs en un camí de bosc, en un marge o vora el riu.
- Tots els hàbitats
- Marges de camins i camps 68
- Camps i conreus 47
- Boscos i pinedes 20
- Brolles i garrigues 30
- Roques i pedregars 22
- Rius, barrancs i llocs humits 15
- Erms i solars 46
- Pobles, parets i horts 36
- Conreades i naturalitzades 17
10 plantes que floreixen al juny · rius, barrancs i llocs humits · Treu els filtres
BaladreNerium oleanderL'arbust de flors roses dels barrancs secs i de les mitjanes de les autopistes. Bonic, resistent i un dels més verinosos d'Europa.Floreix: maig – setembre
CepVitis viniferaLa planta del vi de la Terra Alta: ceps baixos i retorçats en fileres, fulles grans lobulades, raïms a la tardor i vinyes roges a l'octubre.Floreix: maig – juny
EsbarzerRubus ulmifoliusLa bardissa de les móres: tiges arquejades i espinoses, flors blanques o rosades a l'estiu i móres negres a finals d'agost.Floreix: maig – agost
FigueraFicus caricaL'arbre de les figues, de fulles grans com mans i escorça grisa i llisa, que creix sol a les escletxes de les roques i de les parets.Floreix: abril – juny
Herba-sanaMentha spicataLa menta del te i de les faves: fulles arrugades i dentades que fan olor de xiclet quan es toquen, i espigues de flors liles a l'estiu.Floreix: juny – setembre
ParadellaRumex conglomeratusUna herba alta de llocs humits, amb fulles allargades com llengües i espigues de floretes verdoses que es tornen marró rovell a l'estiu.Floreix: maig – agost
Paradella de fulla grossaRumex obtusifoliusLa paradella de fulles enormes, amples i arrodonides a la base, com les d'una bleda gegant, amb espigues altes de fruits amb dents.Floreix: maig – agost
Plantatge grosPlantago majorEl plantatge de fulles amples i ovals, com culleres, amb espigues llargues i primes de flors verdoses que arriben a mig metre.Floreix: abril – octubre
Ravenissa grogaErucastrum nasturtiifoliumUna crucífera groga de fulles molt retallades, de les que floreixen gairebé tot l'any als marges i vora els barrancs.Floreix: març – octubre
Roser bordRosa caninaEl roser salvatge de les bardisses: flors rosa pàl·lid de cinc pètals a la primavera i gavarrons vermells i lluents a la tardor.Floreix: abril – juny
Les plantes marcades amb ☠ són tòxiques: no les toquis ni les tastis. A cada fitxa hi ha el detall.
Què vol dir «etnocomestibilitat»
Etnocomestibilitat vol dir que hi ha usos alimentaris documentats d'una planta: algú, en algun lloc i en algun moment, se la va menjar i ho va deixar escrit o explicat. No vol dir que sigui comestible, ni segura, ni recomanable. Hi ha plantes que la gent menjava en temps de gana i que avui sabem que porten substàncies que, repetides, fan mal.
Per això a cada fitxa separem tres coses: què s'ha fet servir tradicionalment, què en diu la toxicitat coneguda i el nostre consell, que gairebé sempre és el mateix: mira-la, fotografia-la i deixa-la on és. Dins del Parc Natural, a més, recol·lectar plantes està regulat.
Les fitxes les ha redactat l'equip de la guia a partir de fonts citades a cada una, i les revisa un guia botànic. Si hi veus un error, digues-nos-ho.
Vols veure-les al natural?
Passejades botàniques pels Ports, a poc a poc i per camins senyalitzats, amb un guia que coneix les plantes. Aptes per a famílies.
Demana informació →