Natura · Flora
Flora dels Ports
105 plantes de la Terra Alta i dels Ports, amb foto pròpia, explicades per a qui passeja: com reconèixer-les, on i quan veure-les i quins usos han tingut.
Flora
Què floreix ara, al novembre
ArboçArbutus unedoL'arbust del bosc que fa flors i fruits a la vegada: campanetes blanques i boles vermelles i rugoses a la tardor.Floreix: octubre – desembre
ArítjolSmilax asperaL'enfiladissa punxosa del bosc, de fulles en forma de cor amb punxes a la vora, que a la tardor fa raïms de boles vermelles.Floreix: agost – novembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
Boixac de campCalendula arvensisLa calèndula petita i salvatge: flors taronja de dos dits que s'obren amb el sol als camps i marges, fins i tot a l'hivern.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
CanyaArundo donaxLa canya alta dels canyars de vora el riu: una gramínia gegant, de fins a cinc metres, amb plomalls a la tardor.Floreix: setembre – novembre
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
MarfullViburnum tinusL'arbust de fulla perenne dels barrancs ombrívols que floreix a l'hivern, amb ramells de flors blanques i rosades i fruits d'un blau metàl·lic.Floreix: gener – abril, novembre – desembre
Totes les plantes, per mes de floració i per hàbitat
Tria un mes per veure què floreix, o un hàbitat per saber què trobaràs en un camí de bosc, en un marge o vora el riu.
- Tots els hàbitats
- Marges de camins i camps 68
- Camps i conreus 47
- Boscos i pinedes 20
- Brolles i garrigues 30
- Roques i pedregars 22
- Rius, barrancs i llocs humits 15
- Erms i solars 46
- Pobles, parets i horts 36
- Conreades i naturalitzades 17
77 plantes que floreixen al juny · Treu els filtres
AgullolesScandix australisUna umbel·lífera petita dels camps que fa fruits llargs com agulles, agrupats com una pinta, i que els pagesos menjaven tendra a la primavera.Floreix: març – juny
AmargotUrospermum dalechampiiCapítols grocs molt pàl·lids, com de llimona, amb el centre més fosc, sobre una planta peluda i baixa de fulles retallades: una de les grogues de la primavera.Floreix: març – juny
Amargot pelutUrospermum picroidesEl germà aspre de l'amargot: més ramificat, amb pèls rígids a tota la planta i capítols grocs més petits amb bràctees inflades i eriçades.Floreix: març – juny
ApagafocPlantago sempervirensUn plantatge que no ho sembla: una mata llenyosa i baixa, de fulles estretes com agulles, amb petites espigues rodones a la punta de tiges llargues.Floreix: abril – juliol
ArpellHelminthotheca echioidesUna herba aspra com paper de vidre, amb berrugues a les fulles i capítols grocs envoltats de bràctees amples en forma de cor.Floreix: maig – setembre
BàbolLepidium drabaTaques blanques i denses a les vores dels camins a la primavera: ramells plans de floretes blanques de quatre pètals sobre fulles grises que abracen la tija.Floreix: març – juny
BaladreNerium oleanderL'arbust de flors roses dels barrancs secs i de les mitjanes de les autopistes. Bonic, resistent i un dels més verinosos d'Europa.Floreix: maig – setembre
Barba de cabraTragopogon pratensisFlors grogues grans que s'obren només al matí, fulles com les d'una herba de prat i una bola de plomall enorme, com un dent de lleó gegant.Floreix: abril – juliol
Bleda bordaBeta vulgaris subsp. maritimaLa bleda de l'hort en estat salvatge: fulles verdes lluents i carnoses a terra, i una tija alta de flors verdoses a l'estiu.Floreix: abril – setembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
BorratjaBorago officinalisFlors blaves en forma d'estrella de cinc puntes, amb el centre negre, sobre una planta peluda i aspra: inconfusible.Floreix: març – juny
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
Botja d'escombresDorycnium pentaphyllumLa mata grisa i rodona de les brolles i els marges, coberta a la primavera de boletes de flors blanques minúscules.Floreix: abril – juliol
CardCarduus pycnocephalusUn card prim i punxós dels marges, amb capítols petits de flors rosades agrupats a la punta de les tiges.Floreix: abril – juny
Card mariàSilybum marianumEl card gran de fulles lluents amb venes blanques, com esquitxades de llet, i capítols morats envoltats de punxes llargues.Floreix: abril – juliol
CepVitis viniferaLa planta del vi de la Terra Alta: ceps baixos i retorçats en fileres, fulles grans lobulades, raïms a la tardor i vinyes roges a l'octubre.Floreix: maig – juny
CervinaPlantago coronopusEl plantatge de fulles retallades com banyes de cérvol, aplanat a terra en forma d'estrella, amb espigues primes de flors.Floreix: març – juliol
CitróHirschfeldia incanaLa crucífera groga, grisenca i peluda dels marges de carretera, que floreix de la primavera a la tardor.Floreix: març – octubre
Cogombre bordEcballium elateriumUna carbassera salvatge, aspra i estesa per terra, amb fruits com cogombrets peluts que exploten i disparen les llavors.Floreix: maig – setembre
ColitxosSilene vulgarisLa verdura silvestre més famosa del país: flors blanques amb un calze inflat com un globus, que les criatures fan esclatar al front.Floreix: abril – agost
CugulaAvena fatuaLa civada salvatge que es mou amb el vent als marges dels camps, amb espiguetes penjants que fan pessigolles.Floreix: abril – juny- CuixabarbaScorzonera laciniataUna escurçonera petita dels camps, de fulles retallades en tires i capítols grocs sobre tiges que s'engreixen sota la flor.Floreix: març – juny
Dent de lleó de fulla estretaTaraxacum erythrospermumEl dent de lleó dels llocs secs i pedregosos: més petit que el de les gespes, amb les fulles molt retallades i les llavors vermelloses.Floreix: febrer – juny
Dent de lleó petitaLeontodon saxatilisUn dent de lleó en miniatura: roseta de fulles peludes a terra i tiges primes, sense ramificar, amb un sol capítol groc.Floreix: abril – setembre
Enciam bordLactuca serriolaL'avantpassat de l'enciam: una planta alta i prima dels erms d'estiu, de fulles punxoses pel nervi i floretes grogues minúscules.Floreix: juny – setembre
EsbarzerRubus ulmifoliusLa bardissa de les móres: tiges arquejades i espinoses, flors blanques o rosades a l'estiu i móres negres a finals d'agost.Floreix: maig – agost
EscurçoneraScorzonera hispanicaLa planta de l'arrel negra que es cultiva al nord d'Europa com a verdura d'hivern, salvatge als marges, amb capítols grocs grans de pètals en tira.Floreix: abril – juliol
EspernallacSantolina chamaecyparissusMata grisa i arrodonida de fulles com petits xiprers, amb botons grocs de flors sense pètals a l'estiu i una olor forta de camamilla.Floreix: juny – agost
EspígolLavandula angustifoliaLa lavanda dels jardins i dels camps de la Provença: mata grisa de fulles estretes i espigues de flors violeta que perfumen l'estiu.Floreix: juny – agost
Estepa blancaCistus albidusL'arbust de fulla grisa i vellutada que a la primavera omple les brolles de flors roses grans, arrugades com paper de seda.Floreix: març – juny
FarigolaThymus vulgarisLa mata baixa i grisa que perfuma les brolles de tota la comarca, amb fulles minúscules i flors rosa pàl·lid a la primavera.Floreix: març – juny
FigueraFicus caricaL'arbre de les figues, de fulles grans com mans i escorça grisa i llisa, que creix sol a les escletxes de les roques i de les parets.Floreix: abril – juny
Figuera de moroOpuntia ficus-indicaEl cactus de pales que creix als marges dels pobles, amb flors grogues i figues de moro taronges a l'estiu. Ve de Mèxic.Floreix: maig – juliol
Flor d'aranyaNigella damascenaUna flor blava com una estrella envoltada d'un collar de fulles fines com fils, que sembla una aranya. Després, una càpsula inflada amb banyes.Floreix: abril – juny
FonollFoeniculum vulgareLa planta alta i plumosa dels marges que fa olor d'anís, amb paraigüets de flors grogues a l'estiu.Floreix: juny – setembre
GravitPallenis spinosaUna margarida groga envoltada d'una estrella de fulles punxegudes i rígides, com si portés una corona d'espines.Floreix: abril – juliol
Herba dels cantorsSisymbrium officinaleUna crucífera prima i rígida, de branques obertes en angle recte, amb floretes grogues diminutes i beines curtes enganxades a la tija. El remei de la veu.Floreix: abril – setembre
Herba-sanaMentha spicataLa menta del te i de les faves: fulles arrugades i dentades que fan olor de xiclet quan es toquen, i espigues de flors liles a l'estiu.Floreix: juny – setembre
JulivertPetroselinum crispumL'herba de cuina de l'hort, que al segon any treu una tija alta amb paraigüets de flors groc verdoses i s'escapa pels marges.Floreix: maig – agost
Llengua de bouEchium vulgareEspigues de flors blaves intenses, que neixen roses i es tornen blaves, sobre una planta tota eriçada de pèls durs.Floreix: abril – juliol
Lleteresa serradaEuphorbia serrataUna herba de flors groc verdoses en forma de copa, amb fulles de vora serrada, que treu llet blanca quan es trenca.Floreix: març – juny
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
Lligabosc mediterraniLonicera implexaLa lliana del bosc amb flors llargues en forma de trompeta, blanques i rosades, que perfumen els vespres de primavera.Floreix: abril – juny
MagranerPunica granatumL'arbret de les flors vermell taronja de l'estiu i les magranes de la tardor, que creix als horts i s'escapa pels marges.Floreix: maig – juliol
MalvaMalva sylvestrisLa malva de tota la vida: fulles arrodonides com de gerani i flors rosa lila amb cinc pètals ratllats de fosc.Floreix: març – octubre
Malva arbòriaMalva arboreaLa malva gegant: una planta de dos metres, amb fulles com plats arrugats i flors rosa púrpura amb venes fosques.Floreix: març – juliol
MatapollDaphne gnidiumUn arbust de brolla, prim i elegant, amb fulles estretes com de llorer petit i boles vermelles a la tardor. Tot ell és verí.Floreix: juny – setembre
Morella roqueraParietaria officinalisL'herba de les parets velles: fulles ovals i brillants que s'enganxen a la roba, i floretes verdes sense cap gràcia. Parent de l'ortiga, però no pica.Floreix: març – octubre
OliveraOlea europaeaL'arbre que dibuixa el paisatge de la Terra Alta: tronc retorçat, fulles grises i perennes i olives a la tardor.Floreix: maig – juny
OrengaOriganum vulgareL'orenga salvatge de les muntanyes: mata de fulles ovals aromàtiques i ramells de floretes rosades amb bràctees morades a l'estiu.Floreix: juny – setembre
Ortiga petitaUrtica urensL'ortiga baixa dels horts i els corrals, de fulles arrodonides i dentades, que pica més que la gran tot i ser menuda.Floreix: gener – desembre
PanicalEryngium campestreEl card blanquinós i rodó que a l'estiu es desprèn de l'arrel i roda pels camps amb el vent. I el padrí dels bolets de card.Floreix: juny – agost
PanigrocAnacyclus clavatusLa margarida blanca i groga que omple els marges a la primavera i que molta gent confon amb la camamilla.Floreix: març – juny
ParadellaRumex conglomeratusUna herba alta de llocs humits, amb fulles allargades com llengües i espigues de floretes verdoses que es tornen marró rovell a l'estiu.Floreix: maig – agost
Paradella de fulla grossaRumex obtusifoliusLa paradella de fulles enormes, amples i arrodonides a la base, com les d'una bleda gegant, amb espigues altes de fruits amb dents.Floreix: maig – agost
PeludaHypochaeris radicataEl fals dent de lleó: les mateixes flors grogues, però amb les fulles de la roseta peludes i les tiges ramificades.Floreix: abril – setembre
PimpinellaSanguisorba minorUna herbeta de fulles compostes, amb folíols rodons i dentats com de rosa petita, i caps rodons de flors verdoses amb estigmes vermells.Floreix: abril – agost
Pinta de VenusScandix pecten-venerisLa germana gran de les agulloles: els mateixos fruits en forma d'agulla, però de fins a vuit centímetres, com les pues d'una pinta de debò.Floreix: març – juny
Plantatge de fulla estretaPlantago lanceolataEl plantatge de les ferides: fulles llargues amb cinc nervis paral·lels i espigues curtes i fosques amb una corona d'estams blancs.Floreix: març – setembre
Plantatge de pota de llebrePlantago lagopusUn plantatge petit amb l'espiga curta, ovalada i peluda com la pota d'una llebre, molt corrent als marges secs.Floreix: març – juny
Plantatge grosPlantago majorEl plantatge de fulles amples i ovals, com culleres, amb espigues llargues i primes de flors verdoses que arriben a mig metre.Floreix: abril – octubre
PorradellAllium ampeloprasumEl porro salvatge: una bola de floretes rosades o blanquinoses dalt d'una tija alta i nua, que fa olor d'all quan es toca.Floreix: maig – juliol
Raïm de pastorSedum sediformeLa planta grassa de les roques i les teulades, de fulles carnoses com grans d'arròs, amb ramells de flors groc pàl·lid a l'estiu. Es confitava en vinagre.Floreix: juny – agost
RapistreRapistrum rugosumUna crucífera groga dels camps de cereal que es reconeix pels fruits: boletes rugoses amb un bec, enganxades a la tija.Floreix: març – juliol
Ravenissa grogaErucastrum nasturtiifoliumUna crucífera groga de fulles molt retallades, de les que floreixen gairebé tot l'any als marges i vora els barrancs.Floreix: març – octubre
Reseda grogaReseda luteaEspigues laxes de floretes groc verdoses, amb pètals retallats com serrells, sobre fulles dividides en lòbuls estrets.Floreix: abril – setembre
RogetaRubia peregrinaL'enfiladissa que s'enganxa a la roba i a la llengua: tiges quadrades i fulles en estrella, aspres com paper de vidre, amb boles negres a la tardor.Floreix: maig – juliol
RosellaPapaver rhoeasLa flor vermella dels camps de cereal a la primavera, de pètals fins com paper de seda i centre negre.Floreix: març – juny
Roser bordRosa caninaEl roser salvatge de les bardisses: flors rosa pàl·lid de cinc pètals a la primavera i gavarrons vermells i lluents a la tardor.Floreix: abril – juny
RudaRuta graveolensLa mata verd blavosa d'olor forta i desagradable, amb flors grogues de quatre pètals, que es plantava a la porta de les cases contra el mal.Floreix: abril – juliol
SàlviaSalvia officinalisLa mata de fulles grises i vellutades de l'hort, amb espigues de flors blau violeta, que fa olor de cuina i de remei a la vegada.Floreix: abril – juny
Sempreviva bordaHelichrysum stoechasLa mata grisa de les solanes amb caps de flors grogues com de palla, que no es marceixen i fan olor de curri.Floreix: abril – juliol
Trèvol pudentBituminaria bituminosaUn trèvol alt de flors blau violeta en caps rodons que fa olor de quitrà quan es frega. L'olor és la seva signatura.Floreix: abril – juliol
UserdaMedicago sativaEl farratge per excel·lència, escapat dels camps als marges: fulles de tres folíols com el trèvol i raïms de flors violeta.Floreix: abril – octubre
XenixellSenecio vulgarisL'herbeta que floreix tot l'any als horts i voreres, amb capítols grocs petits que no s'obren mai del tot i es tornen boles de plomall blanc.Floreix: gener – desembre
XicoiaCrepis vesicariaUna de les moltes «margarides grogues» de dent de lleó dels marges, amb capítols que pengen abans d'obrir-se.Floreix: març – juny
XicoiraCichorium intybusLes flors d'un blau cel puríssim que s'obren al matí als marges secs de l'estiu i es tanquen al migdia.Floreix: juny – setembre
Les plantes marcades amb ☠ són tòxiques: no les toquis ni les tastis. A cada fitxa hi ha el detall.
Què vol dir «etnocomestibilitat»
Etnocomestibilitat vol dir que hi ha usos alimentaris documentats d'una planta: algú, en algun lloc i en algun moment, se la va menjar i ho va deixar escrit o explicat. No vol dir que sigui comestible, ni segura, ni recomanable. Hi ha plantes que la gent menjava en temps de gana i que avui sabem que porten substàncies que, repetides, fan mal.
Per això a cada fitxa separem tres coses: què s'ha fet servir tradicionalment, què en diu la toxicitat coneguda i el nostre consell, que gairebé sempre és el mateix: mira-la, fotografia-la i deixa-la on és. Dins del Parc Natural, a més, recol·lectar plantes està regulat.
Les fitxes les ha redactat l'equip de la guia a partir de fonts citades a cada una, i les revisa un guia botànic. Si hi veus un error, digues-nos-ho.
Vols veure-les al natural?
Passejades botàniques pels Ports, a poc a poc i per camins senyalitzats, amb un guia que coneix les plantes. Aptes per a famílies.
Demana informació →