Natura · Flora
Flora dels Ports
105 plantes de la Terra Alta i dels Ports, amb foto pròpia, explicades per a qui passeja: com reconèixer-les, on i quan veure-les i quins usos han tingut.
Flora
Què floreix ara, al novembre
ArboçArbutus unedoL'arbust del bosc que fa flors i fruits a la vegada: campanetes blanques i boles vermelles i rugoses a la tardor.Floreix: octubre – desembre
ArítjolSmilax asperaL'enfiladissa punxosa del bosc, de fulles en forma de cor amb punxes a la vora, que a la tardor fa raïms de boles vermelles.Floreix: agost – novembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
Boixac de campCalendula arvensisLa calèndula petita i salvatge: flors taronja de dos dits que s'obren amb el sol als camps i marges, fins i tot a l'hivern.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
CanyaArundo donaxLa canya alta dels canyars de vora el riu: una gramínia gegant, de fins a cinc metres, amb plomalls a la tardor.Floreix: setembre – novembre
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
MarfullViburnum tinusL'arbust de fulla perenne dels barrancs ombrívols que floreix a l'hivern, amb ramells de flors blanques i rosades i fruits d'un blau metàl·lic.Floreix: gener – abril, novembre – desembre
Totes les plantes, per mes de floració i per hàbitat
Tria un mes per veure què floreix, o un hàbitat per saber què trobaràs en un camí de bosc, en un marge o vora el riu.
- Tots els hàbitats
- Marges de camins i camps 68
- Camps i conreus 47
- Boscos i pinedes 20
- Brolles i garrigues 30
- Roques i pedregars 22
- Rius, barrancs i llocs humits 15
- Erms i solars 46
- Pobles, parets i horts 36
- Conreades i naturalitzades 17
22 plantes · roques i pedregars · Treu els filtres
ApagafocPlantago sempervirensUn plantatge que no ho sembla: una mata llenyosa i baixa, de fulles estretes com agulles, amb petites espigues rodones a la punta de tiges llargues.Floreix: abril – juliol
ArçotRhamnus lycioidesL'arbust espinós i enredat de les solanes rocoses, de fulles estretes i boletes negres a l'estiu. Les boles no es mengen.Floreix: març – maig
BoixBuxus sempervirensL'arbust de fulla petita, dura i lluent que forma els boixars de les parts altes dels Ports i que fa olor forta quan fa sol.Floreix: març – abril
Dent de lleó de fulla estretaTaraxacum erythrospermumEl dent de lleó dels llocs secs i pedregosos: més petit que el de les gespes, amb les fulles molt retallades i les llavors vermelloses.Floreix: febrer – juny
EspernallacSantolina chamaecyparissusMata grisa i arrodonida de fulles com petits xiprers, amb botons grocs de flors sense pètals a l'estiu i una olor forta de camamilla.Floreix: juny – agost
EspígolLavandula angustifoliaLa lavanda dels jardins i dels camps de la Provença: mata grisa de fulles estretes i espigues de flors violeta que perfumen l'estiu.Floreix: juny – agost
FarigolaThymus vulgarisLa mata baixa i grisa que perfuma les brolles de tota la comarca, amb fulles minúscules i flors rosa pàl·lid a la primavera.Floreix: març – juny
FigueraFicus caricaL'arbre de les figues, de fulles grans com mans i escorça grisa i llisa, que creix sol a les escletxes de les roques i de les parets.Floreix: abril – juny
Figuera de moroOpuntia ficus-indicaEl cactus de pales que creix als marges dels pobles, amb flors grogues i figues de moro taronges a l'estiu. Ve de Mèxic.Floreix: maig – juliol
GinebreJuniperus communisL'arbust de fulles com agulles punxents, amb una ratlla blanca, i boles blaves que fan olor de gin.Floreix: març – maig
GrèvolIlex aquifoliumL'arbret de Nadal: fulles lluents i punxegudes tot l'any i boles vermelles a l'hivern. Protegit per llei a Catalunya.Floreix: abril – maig
Llengua de bouEchium vulgareEspigues de flors blaves intenses, que neixen roses i es tornen blaves, sobre una planta tota eriçada de pèls durs.Floreix: abril – juliol
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
Malva arbòriaMalva arboreaLa malva gegant: una planta de dos metres, amb fulles com plats arrugats i flors rosa púrpura amb venes fosques.Floreix: març – juliol
MargallóChamaerops humilisL'única palmera autòctona d'Europa: una palmera baixa i punxosa de les solanes, protegida a Catalunya.Floreix: abril – maig
Morella roqueraParietaria officinalisL'herba de les parets velles: fulles ovals i brillants que s'enganxen a la roba, i floretes verdes sense cap gràcia. Parent de l'ortiga, però no pica.Floreix: març – octubre
Pi blancPinus halepensisEl pi més corrent de la Terra Alta: escorça gris clara, agulles fines i pinyes que apunten enrere i aguanten anys a l'arbre.Floreix: març – maig
Raïm de pastorSedum sediformeLa planta grassa de les roques i les teulades, de fulles carnoses com grans d'arròs, amb ramells de flors groc pàl·lid a l'estiu. Es confitava en vinagre.Floreix: juny – agost
RomerSalvia rosmarinusLa planta aromàtica reina de la Terra Alta: mata de fulles estretes com agulles, verdes per dalt i blanques per sota, amb flors blau lila gairebé tot l'any.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
RudaRuta graveolensLa mata verd blavosa d'olor forta i desagradable, amb flors grogues de quatre pètals, que es plantava a la porta de les cases contra el mal.Floreix: abril – juliol
SàlviaSalvia officinalisLa mata de fulles grises i vellutades de l'hort, amb espigues de flors blau violeta, que fa olor de cuina i de remei a la vegada.Floreix: abril – juny
Sempreviva bordaHelichrysum stoechasLa mata grisa de les solanes amb caps de flors grogues com de palla, que no es marceixen i fan olor de curri.Floreix: abril – juliol
Les plantes marcades amb ☠ són tòxiques: no les toquis ni les tastis. A cada fitxa hi ha el detall.
Què vol dir «etnocomestibilitat»
Etnocomestibilitat vol dir que hi ha usos alimentaris documentats d'una planta: algú, en algun lloc i en algun moment, se la va menjar i ho va deixar escrit o explicat. No vol dir que sigui comestible, ni segura, ni recomanable. Hi ha plantes que la gent menjava en temps de gana i que avui sabem que porten substàncies que, repetides, fan mal.
Per això a cada fitxa separem tres coses: què s'ha fet servir tradicionalment, què en diu la toxicitat coneguda i el nostre consell, que gairebé sempre és el mateix: mira-la, fotografia-la i deixa-la on és. Dins del Parc Natural, a més, recol·lectar plantes està regulat.
Les fitxes les ha redactat l'equip de la guia a partir de fonts citades a cada una, i les revisa un guia botànic. Si hi veus un error, digues-nos-ho.
Vols veure-les al natural?
Passejades botàniques pels Ports, a poc a poc i per camins senyalitzats, amb un guia que coneix les plantes. Aptes per a famílies.
Demana informació →