Natura · Flora
Flora dels Ports
105 plantes de la Terra Alta i dels Ports, amb foto pròpia, explicades per a qui passeja: com reconèixer-les, on i quan veure-les i quins usos han tingut.
Flora
Què floreix ara, al novembre
ArboçArbutus unedoL'arbust del bosc que fa flors i fruits a la vegada: campanetes blanques i boles vermelles i rugoses a la tardor.Floreix: octubre – desembre
ArítjolSmilax asperaL'enfiladissa punxosa del bosc, de fulles en forma de cor amb punxes a la vora, que a la tardor fa raïms de boles vermelles.Floreix: agost – novembre
BoixacCalendula officinalisLa calèndula de jardí, de flors grosses taronges o grogues, que s'escapa dels testos i surt sola als racons dels pobles.Floreix: març – novembre
Boixac de campCalendula arvensisLa calèndula petita i salvatge: flors taronja de dos dits que s'obren amb el sol als camps i marges, fins i tot a l'hivern.Floreix: gener – maig, octubre – desembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
CanyaArundo donaxLa canya alta dels canyars de vora el riu: una gramínia gegant, de fins a cinc metres, amb plomalls a la tardor.Floreix: setembre – novembre
Lletsó fiSonchus tenerrimusEl lletsó de les parets i les roques: fulles retallades en segments estrets i flors grogues de dent de lleó quasi tot l'any. El menjar dels conills.Floreix: gener – desembre
MarfullViburnum tinusL'arbust de fulla perenne dels barrancs ombrívols que floreix a l'hivern, amb ramells de flors blanques i rosades i fruits d'un blau metàl·lic.Floreix: gener – abril, novembre – desembre
Totes les plantes, per mes de floració i per hàbitat
Tria un mes per veure què floreix, o un hàbitat per saber què trobaràs en un camí de bosc, en un marge o vora el riu.
- Tots els hàbitats
- Marges de camins i camps 68
- Camps i conreus 47
- Boscos i pinedes 20
- Brolles i garrigues 30
- Roques i pedregars 22
- Rius, barrancs i llocs humits 15
- Erms i solars 46
- Pobles, parets i horts 36
- Conreades i naturalitzades 17
32 plantes que floreixen al juliol · erms i solars · Treu els filtres
ApagafocPlantago sempervirensUn plantatge que no ho sembla: una mata llenyosa i baixa, de fulles estretes com agulles, amb petites espigues rodones a la punta de tiges llargues.Floreix: abril – juliol
ArpellHelminthotheca echioidesUna herba aspra com paper de vidre, amb berrugues a les fulles i capítols grocs envoltats de bràctees amples en forma de cor.Floreix: maig – setembre
Barba de cabraTragopogon pratensisFlors grogues grans que s'obren només al matí, fulles com les d'una herba de prat i una bola de plomall enorme, com un dent de lleó gegant.Floreix: abril – juliol
Bleda bordaBeta vulgaris subsp. maritimaLa bleda de l'hort en estat salvatge: fulles verdes lluents i carnoses a terra, i una tija alta de flors verdoses a l'estiu.Floreix: abril – setembre
Bossa de pastorCapsella bursa-pastorisUna herbeta menuda que es reconeix pels fruits: petits cors o bossetes triangulars enfilats al llarg de la tija.Floreix: gener – desembre
Botja d'escombresDorycnium pentaphyllumLa mata grisa i rodona de les brolles i els marges, coberta a la primavera de boletes de flors blanques minúscules.Floreix: abril – juliol
Card mariàSilybum marianumEl card gran de fulles lluents amb venes blanques, com esquitxades de llet, i capítols morats envoltats de punxes llargues.Floreix: abril – juliol
CervinaPlantago coronopusEl plantatge de fulles retallades com banyes de cérvol, aplanat a terra en forma d'estrella, amb espigues primes de flors.Floreix: març – juliol
CitróHirschfeldia incanaLa crucífera groga, grisenca i peluda dels marges de carretera, que floreix de la primavera a la tardor.Floreix: març – octubre
Cogombre bordEcballium elateriumUna carbassera salvatge, aspra i estesa per terra, amb fruits com cogombrets peluts que exploten i disparen les llavors.Floreix: maig – setembre
ColitxosSilene vulgarisLa verdura silvestre més famosa del país: flors blanques amb un calze inflat com un globus, que les criatures fan esclatar al front.Floreix: abril – agost
Dent de lleó petitaLeontodon saxatilisUn dent de lleó en miniatura: roseta de fulles peludes a terra i tiges primes, sense ramificar, amb un sol capítol groc.Floreix: abril – setembre
Enciam bordLactuca serriolaL'avantpassat de l'enciam: una planta alta i prima dels erms d'estiu, de fulles punxoses pel nervi i floretes grogues minúscules.Floreix: juny – setembre
Figuera de moroOpuntia ficus-indicaEl cactus de pales que creix als marges dels pobles, amb flors grogues i figues de moro taronges a l'estiu. Ve de Mèxic.Floreix: maig – juliol
FonollFoeniculum vulgareLa planta alta i plumosa dels marges que fa olor d'anís, amb paraigüets de flors grogues a l'estiu.Floreix: juny – setembre
GravitPallenis spinosaUna margarida groga envoltada d'una estrella de fulles punxegudes i rígides, com si portés una corona d'espines.Floreix: abril – juliol
Herba dels cantorsSisymbrium officinaleUna crucífera prima i rígida, de branques obertes en angle recte, amb floretes grogues diminutes i beines curtes enganxades a la tija. El remei de la veu.Floreix: abril – setembre
Llengua de bouEchium vulgareEspigues de flors blaves intenses, que neixen roses i es tornen blaves, sobre una planta tota eriçada de pèls durs.Floreix: abril – juliol
MalvaMalva sylvestrisLa malva de tota la vida: fulles arrodonides com de gerani i flors rosa lila amb cinc pètals ratllats de fosc.Floreix: març – octubre
Malva arbòriaMalva arboreaLa malva gegant: una planta de dos metres, amb fulles com plats arrugats i flors rosa púrpura amb venes fosques.Floreix: març – juliol
MarxantAmaranthus retroflexusLa mala herba més corrent dels horts d'estiu: tija robusta, fulles ovals i espigues verdoses i aspres carregades de llavors.Floreix: juliol – octubre
Ortiga petitaUrtica urensL'ortiga baixa dels horts i els corrals, de fulles arrodonides i dentades, que pica més que la gran tot i ser menuda.Floreix: gener – desembre
PanicalEryngium campestreEl card blanquinós i rodó que a l'estiu es desprèn de l'arrel i roda pels camps amb el vent. I el padrí dels bolets de card.Floreix: juny – agost
ParadellaRumex conglomeratusUna herba alta de llocs humits, amb fulles allargades com llengües i espigues de floretes verdoses que es tornen marró rovell a l'estiu.Floreix: maig – agost
PeludaHypochaeris radicataEl fals dent de lleó: les mateixes flors grogues, però amb les fulles de la roseta peludes i les tiges ramificades.Floreix: abril – setembre
Plantatge de fulla estretaPlantago lanceolataEl plantatge de les ferides: fulles llargues amb cinc nervis paral·lels i espigues curtes i fosques amb una corona d'estams blancs.Floreix: març – setembre
RapistreRapistrum rugosumUna crucífera groga dels camps de cereal que es reconeix pels fruits: boletes rugoses amb un bec, enganxades a la tija.Floreix: març – juliol
Ravenissa grogaErucastrum nasturtiifoliumUna crucífera groga de fulles molt retallades, de les que floreixen gairebé tot l'any als marges i vora els barrancs.Floreix: març – octubre
Reseda grogaReseda luteaEspigues laxes de floretes groc verdoses, amb pètals retallats com serrells, sobre fulles dividides en lòbuls estrets.Floreix: abril – setembre
Trèvol pudentBituminaria bituminosaUn trèvol alt de flors blau violeta en caps rodons que fa olor de quitrà quan es frega. L'olor és la seva signatura.Floreix: abril – juliol
XenixellSenecio vulgarisL'herbeta que floreix tot l'any als horts i voreres, amb capítols grocs petits que no s'obren mai del tot i es tornen boles de plomall blanc.Floreix: gener – desembre
XicoiraCichorium intybusLes flors d'un blau cel puríssim que s'obren al matí als marges secs de l'estiu i es tanquen al migdia.Floreix: juny – setembre
Les plantes marcades amb ☠ són tòxiques: no les toquis ni les tastis. A cada fitxa hi ha el detall.
Què vol dir «etnocomestibilitat»
Etnocomestibilitat vol dir que hi ha usos alimentaris documentats d'una planta: algú, en algun lloc i en algun moment, se la va menjar i ho va deixar escrit o explicat. No vol dir que sigui comestible, ni segura, ni recomanable. Hi ha plantes que la gent menjava en temps de gana i que avui sabem que porten substàncies que, repetides, fan mal.
Per això a cada fitxa separem tres coses: què s'ha fet servir tradicionalment, què en diu la toxicitat coneguda i el nostre consell, que gairebé sempre és el mateix: mira-la, fotografia-la i deixa-la on és. Dins del Parc Natural, a més, recol·lectar plantes està regulat.
Les fitxes les ha redactat l'equip de la guia a partir de fonts citades a cada una, i les revisa un guia botànic. Si hi veus un error, digues-nos-ho.
Vols veure-les al natural?
Passejades botàniques pels Ports, a poc a poc i per camins senyalitzats, amb un guia que coneix les plantes. Aptes per a famílies.
Demana informació →